Isola di San Giulio

Més i més llocs que caldria anar a veure… Fa uns anys que vaig conèixer la novel·leta -magnífica- de Gianni Rodari C’era due volte il barone Lamberto, però fins ara mateix, vés per on, no se m’havia acudit que l’illa de San Giulio podia ser un lloc real. Pareixia tan petita, tan fantàstica, tan perfecta, a la portada del llibre!

Museu Magritte

Cada any que passa, se’m fa més llarga la llista dels llocs que m’agradaria anar a veure. El dimarts 2 de juny pròxim s’inaugura a Brussel·les el Musée-Magritte-Museum: cinc pisos, 2.500 m2, dues-centes obres. Quina meravella: com la tela que el cobreix durant la restauració de l’edifici (un antic hotel), que pareix que es descorre per desvelar L’empire des lumières

De què estavem parlant?

Anar pel món no és segur. Acabo de tornar de Santiago i escoltem a la tele una notícia inquietant. La propietària i titular d’un famós restaurant compostel·là, justament un dels que recomanava l’organització del congrés, declara en seu judicial i queda en llibertat amb càrrecs, acusada, crec, d’adquirir vieires de la ria del Ferrol contaminades amb certa toxina que causa amnèsia.

Sort que no vam anar a aquell restaurant. Però la veritat és que no recordo on vam sopar una nit…

Ja no sé de què estava parlant.

Compostel·lana

Santiago de Compostel·la: Edutec 2008. El meu germà recorda haver llegit quan era menut que Santiago era “la localidad más lluviosa de España”. I ara podem confirmar per experiència pròpia que el canvi climàtic no ha fet minvar la quantitat d’aigua que hi pot caure al llarg d’un dia, sense parar ni un minut.

El congrés, tan variat i tan interessant com sempre. Pel que fa als vols, sense problemes, tret dels derivats de no poder portar una catapulta o una ballesta en l’equipatge de mà.