Nos despedimos del maestro editor del underground - check in - Esquire España
Ayer, 23 de abril, fallecía en Barcelona Josep Maria Berenguer (Barcelona, 1944), fundador de la revista underground por excelencia, El Víbora, y editor de Ediciones La Cúpula […] Pudimos escucharle en uno de los últimos salones del Cómic de Getxo, en 2010: “Yo empecé por casualidad. Porque estaba en el paro en ese momento, en el 79 […]”
Max: entre Disney i Lovecraft

Aquest cap de setmana, dins de les jornades comiCS, ha estat a Castelló Francesc Capdevila, Max, autor guardonat amb el primer Premi Nacional de Còmic l’any 2007. Ahir -dissabte- al matí va signar exemplars dels seus llibres a Siragga Comics, juntament amb Manel Fontdevila i Alex Robinson, i a la vesprada va parlar sobre la seva trajectòria artística a la sala d’actes del Centre Social San Isidro.
Un dels molts moments interessants que ens va brindar la xerrada de Max va ser relatiu a “El encuentro entre Walt Disney y H. P. Lovecraft” (1985), sens dubte una de les seves narracions gràfiques més reeixides. En un dels textos del catàleg de l’exposició Panòptica, Jordi Costa conjectura que amb el relat d’aquella impossible trobada, amb aquella dialèctica imaginada entre la llum i la foscor, “Max aporta una extraña, esquinada, pero esclarecedora definición de sí mismo.” Doncs bé, sembla que aquesta interpretació va sorprendre en el seu moment el mateix Max. Però no perquè la trobés desencertada, sinó perquè no hi havia pensat mai des d’aquest punt de vista. Ell, va explicar, va voler ajuntar dos pols oposats com Disney i Lovecraft simplement com a joc creatiu, en aplicació del famós “binomi fantàstic”: una d’aquelles receptes ja clàssiques de la Gramàtica de la fantasia de Gianni Rodari.
Ahir, Max va rememorar també els anys daurats d’El Víbora, els seus inicis com a professional de la il·lustració, el seu aprenentatge i reinvenció constants, o l’arribada a l‘“humor metafísic” que practica a hores d’ara. Del seu nou blog, de títol inspirat i inspirador (el hombre duerme, el fantasma no), no en va dir res. I jo volia agrair-li la difusió que hi està fent de la seva feina. Li ho vaig dir personalment divendres a la nit i volia deixar-ne constància ací. Des que El Víbora va deixar de ser el seu canal primari de publicació -i d’això ja fa uns quants anys- havíem tingut molt difícil seguir la pista de la seva obra, que s’anava fent immensa, quantitativament i qualitativament, i en gran manera dispersa: portades de discos, il·lustracions per a revistes, cartells, calendaris, col·laboracions en fanzines i en tota mena de projectes, etc. etc. Amb l’exepció potser d’aquells encàrrecs dotats de continuïtat i d’un cert caràcter de mainstream editorial -com ara la il·lustració setmanal per al “Sillón de orejas” de Rodríguez Rivero en Babelia, o la coautoria de la sèrie “Filosofia per a profans” amb Maite Larrauri- no crec que tota aquesta -esplèndida- cornucòpia visual i conceptual hagi tingut fins ara la visibilitat que mereix.
Vull ser califa en lloc del califa
Agost s’està convertint en un mes luctuós: el dia 5 moria Josep Sanchís i el 18, Jean Tabary […]
cuaderno de frases encontradas
Juan Berrio és un dels grans il·lustradors i historietistes actuals. I aquest nou bloc seu, on recull cada dia una frase agafada al vol pel carrer, em pareix genial.

Mis problemas con Amenábar
Del pròleg:
[…] Y ese estado de la cuestión es el auténtico tema de Mis problemas con Amenábar, la forja, consagración y propagación vírica de un modelo cinematográfico basado en el simulacro de talento, la competencia técnica y la asfixia de lo dionisiaco.
D’acord, però, no sé per què, jo diria que això no és un problema exclusiu del cine, ni únicament d’aquest país, ni d’aquesta època.
Molt interessant i divertida, en tot cas, la deconstrucció del “fenomen Amenábar” per Jordi Costa i Dario Adanti. Vegeu-ne unes quantes pàgines en Entrecomics.
La gente normal no lee cómics
(I qui voldria a hores d’ara ser normal?)
Si las series de TV son la novela para los lectores del siglo XXI, el cómic es el refugio de la nueva vanguardia […]
Palanca de Cambio #14
Conec per mitjà de La Cárcel de Papel l’ezine Palanca de Cambio. Molt interessants les minientrevistes del darrer número a una sèrie d’autors de còmics (malgrat la inanitat de les preguntes, que pareix confirmar una vegada més que la gràcia l’ha de posar l’entrevistat) i també l’article sobre còmics i cinema i altres coses.
1.- En tu adolescencia, ¿tenías éxito en el ligoteo?¿eras popular?
[…] 2.- ¿Podrías decirnos tu mayor fetiche sexual?
[…] 3.- ¿Cuál es el personaje o persona que más rabia te da en el mundo?
[…] 4.-¿Qué se hace antes, el dibujo o el guión? […]
El blog de Víctor Mora
“Comentarios intermitentes de temas varios bajo la óptica de Víctor Mora”. Molt més que el creador del Capitán Trueno.
Tebeos Clásicos
Font: La Cárcel de Papel.
Me entero gracias al tebeosblog de Manuel Barrero de una iniciativa realmente interesante: Tebeos Clásicos. Una web dedicada al tebeo español clásico. Su declaración de intenciones no puede ser más clara: […]
Tintin en Gandía
Font: La Cárcel de Papel.
El otro día tuve el placer de conocer a Jean-Pierre Talbot, el actor que dio vida a Tintin en las dos únicas adapatciones a imagen real que se han rodado, Tintin y el misterio del Toisón de Oro y Tintin […]
Río abajo
Estic llegint Río abajo. De Pascal Rabaté. La vellesa i, per què no, la felicitat, si pot ser.
Quan era menut, els tebeos de Batman que es distribuïen ací eren d’una editorial mexicana, l’editorial Novaro. Bruce Wayne (Batman) era Bruno Díaz i Dick Grayson (Robin) es deia Ricardo no sé què. Recordo que una vegada em va costar unes quantes vinyetes, potser una pàgina completa, copsar que l‘“asilo de orates” on havien tancat el Joker era un simple manicomi. El castellà es podia parlar -escriure- de més maneres: qüestio gens òbvia en una Espanya tan poc global.

