Why the iPad Works for Writing
- It’s Easier to Focus
- From Apps to Accessories, the Tools Make the Experience
When the first iPad launched in 2010, critics were quick to lampoon the device for being geared too heavily toward content consumption. The criticisms weren’t entirely without merit, especially considering that the first-generation iPad didn’t even have a camera, and external media slots are still nowhere to be found.
Over time, the iPad has evolved into something that’s much more creation-friendly. It still doesn’t compare to a desktop or laptop computer for many things, but it’s great for quite a few others. Writing is one of them […]
How-To: Create PDFs from your iOS device
Instruccions, pas a pas, per a activar l’AirPrint (impressió des d’iOS) amb qualsevol impressora connectada a la xarxa local i, en segon lloc, per a crear documents PDF que puguis llegir tot seguit en el teu dispositiu iPad/iPhone/iPod touch (ingredients: CUPS-PDF i Dropbox).
Avís per a escriptors amb iPad/iPod (i Dropbox)
Si teniu un iPad (o iPhone, o iPod touch) i voleu utilitzar-lo per a prendre notes, escriure apunts més o menys breus, etc., i tenir accessibles després aquests textos en altres dispositius, potser us interessarà saber que en aquest moment hi ha tres nous editors de text per a iOS en fase beta, que els tres inclouen integració amb Dropbox i que també permeten treballar offline:
- PlainText, de Jesse Grosjean (Hog Bay Software), concebut com a base d’un nou WriteRoom per a iOS. Més informació al blog de l’autor.
- Textmachine, d’Oliver Reichenstein (iA). Més informació ací: http://etherpad.mozilla.com:9000/vTgfVGvus8.
- Elements, per Second Gear. Més informació en una ressenya de MacStories.
(Sense oblidar que a hores d’ara ja hi ha un editor de text senzill, integrat amb Dropbox, disponible a l’App Store: DropText.)
The way you improve your iPad isn’t to figure out how it works and making it better. The way you improve the iPad is to buy iApps.
True, maybe, but I don’t really want to improve my iPad (well, I don’t have one). I just want to improve -simplify- my life and I want to know if an iPad, out-of-the-box, would help me to do that.
Quoted from Cory Doctorow, Why I won’t buy an iPad (and think you shouldn’t, either), via OLDaily.
For Apple, it’s not about killing off tinkerers, but ensuring that not everybody who wants to use a computer has to be a tinkerer.
Tingueu paciència
Moltes de les crítiques que s’estan fent a l’“última creació” d’Apple, l’iPad, són referents a aspectes tècnics: no té connexió USB per endollar-hi una memòria flaix o un disc extern, no és multitasca, etc. etc. Normal, en principi, ja que al cap i a la fi es tracta d’un aparell electrònic. Però potser ens estem d’equivocant de nivell: jo diria que ací la innovació més important i més interessant s’està produint en el pla de l’experiència d’ús.
Amb l’iPhone/iPod touch i amb l’iPad, Apple està redefinint la interacció amb l’ordinador. Quan jo vaig començar a treballar, l’any 1992, els informàtics parlaven molt de la interfície persona-màquina. Encara era un tema d’actualitat i obert al debat general. Després va deixar de ser-ho, perquè les línies mestres que Apple havia dissenyat amb el primer Macintosh cap a 1984 (vg. p. ex. Inside Macintosh) a poc a poc van arribar a ser hegemòniques: tots els ordinadors i sistemes operatius han funcionat finalment si fa no fa com els Macs. (En quina mesura va rendibilitzar comercialment Apple aquest èxit és una altra qüestió.)
Ara, Apple intenta anar més lluny, donar nous passos cap a la facilitat d’ús, com apuntàvem aquests dies passats, fent abstracció de les complexitats inherents al sistema de fitxers i a tot el sistema operatiu subjacent. En l’iPad, l’usuari no s’ha de preocupar per saber quines aplicacions té obertes i quina està activa a cada moment, o per la localització dels seus documents en un sistema de carpetes i subcarpetes tan embolicador.
Però fixar definitivament aquests nous modes d’interacció costarà temps. Creieu que Apple no va implementar d’eixida el copy & paste en l’iPhone només per traure-se’l de la mànega al cap d’un any? O ara la càmera, etc. Jo més aviat pense que implementar funcions ja conegudes, d’una manera nova que sigui alhora lògica, senzilla i consistent, requereix molta feina, seny i proves d’usabilitat. Apple ven sobretot experiència d’ús i no crec que es pugui permetre badar precisament en aquests camp. Si no veuen clar com implementar el copy & paste, doncs prefereixen donar-se temps. Com hauríem rebut una implementació deficient, que s’hagués hagut de canviar en una actualització posterior?
Això mateix pot passar amb la compatibilitat de càmeres, memòries externes, etc. Són dispositius que a hores d’ara tothom sap com han de funcionar en una interfície d’usuari d’ordinador -una interfície, ehem, “antiga”-, però la seva integració amb la manera de treballar de l’iPad potser no és tan i tan trivial. Fins que els enginyers d’Apple encerten com fer-ho, Steve Jobs doni el vistiplau i llavors ens sembli a tots tan obvi, tan intuïtiu, i no entenguem per què no ho havien fet així des del primer moment :-)
Pel que fa a la multitasca, el cas és en part el mateix i en part diferent (pitjor). L’usuari, necessita de debò multitasca? O pot fer sense multitasca les mateixes coses que un altre sistema li ofereix mitjançant multitasca? I sense la complicació addicional d’haver d’usar un programa, com en Windows Mobile i en Android, per tancar els altres programes que t’has deixat oberts sense voler… No dic que una solució sigui tècnicament millor que l’altra, però em fa l’efecte que de vegades els arbres no ens deixen veure el bosc. (Vg. també l’opinió d’un programador qualificat: We don’t need general purpose multitasking on the iPad.)
Ted Nelson tenia raó?
AppleInsider: Apple reinventing file access, wireless sharing for iPad. Continuo llegint més i més informació, comentaris, reflexions sobre el canvi de paradigma que representa l’iPad amb el seu nivell d’abstracció respecte a la tecnologia subjacent, inclòs el sistema jeràrquic de fitxers, i em recordo d’aquells one-liners de Ted Nelson referents a la tirania del fitxer, el malson de les carpetes i subcarpetes, la follia de la metàfora de l’escriptori, etc. etc.
No deu ser que tenia ni que fos una miqueta de raó? Com passa de vegades amb els genis, a molts els semblava només un boig.
For years we’ve all held to the belief that computing had to be made simpler for the ‘average person’. I find it difficult to come to any conclusion other than that we have totally failed in this effort […]
With the iPhone OS as incarnated in the iPad, Apple proposes to do something about this, and I mean really do something about it instead of just talking about doing something about it […]
If the iPad and its successor devices free these people to focus on what they do best, it will dramatically change people’s perceptions of computing from something to fear to something to engage enthusiastically with. I find it hard to believe that the loss of background processing isn’t a price worth paying to have a computer that isn’t frightening anymore.
That’s not to say there aren’t trade-offs involved. Car enthusiasts (and genuine experts like race car drivers) still drive cars with manual transmissions. They offer more control; they’re more efficient. But the vast majority of cars sold today are automatics. So too it’ll be with computers. Eventually, the vast majority will be like the iPad in terms of the degree to which the underlying computer is abstracted away. Manual computers, like the Mac and Windows PCs, will slowly shift from the standard to the niche, something of interest only to experts and enthusiasts and developers.
The thing that bothers me most about the iPad is this: if I had an iPad rather than a real computer as a kid, I’d never be a programmer today. I’d never have had the ability to run whatever stupid, potentially harmful, hugely educational programs I could download or write. I wouldn’t have been able to fire up ResEdit and edit out the Mac startup sound so I could tinker on the computer at all hours without waking my parents. The iPad may be a boon to traditional eduction, insofar as it allows for multimedia textbooks and such, but in its current form, it’s a detriment to the sort of hacker culture that has propelled the digital economy.
Que bonic!
Fa un parell d’anys aquest home deia que ja no llegeix ningú… Avui ha dit: “Amazon pioneered with Kindle. We’re standing on their shoulders and going further.”
:-)
Daring Fireball: The Tablet
De la tauleta que Apple estaria a punt de presentar, se n’han dit ja moltes coses, però poques tan intel·ligents i interessants com aquestes reflexions de John Gruber. Ell creu que serà un nou tipus de dispositiu, alternatiu als portàtils (MacBook) i més pròxim a l’iPhone pel que fa al concepte i al grau d’abstracció de la interfície respecte al maquinari. Ja avisa, en tot cas, que són especulacions. La situació, com diu ell, és similar a la que va precedir l’anunci de l’iPhone. Tothom esperava un mòbil, però ningú s’imaginava com era.
Veurem (aviat?) si encerta.
If you’re thinking The Tablet is just a big iPhone, or just Apple’s take on the e-reader, or just a media player, or just anything, I say you’re thinking too small — the equivalent of thinking that the iPhone was going to be just a click wheel iPod that made phone calls. I think The Tablet is nothing short of Apple’s reconception of personal computing.
