nadons+robats+castelló+franquisme

Quan era jovenet, ma mare ens explicava que el meu germà i jo vam nàixer en sengles clíniques privades perquè la gent deia que a l’Hospital General de Castelló (llavors Residencia del Sagrado Corazón) robaven o canviaven els nadons, o no sé quines altres altres bestieses. Nosaltres, naturalment, ens rèiem una mica d’ella des de la nostra superioritat adolescent a prova de temors i llegendes urbanes.

I ara que he crescut, que fa anys que sóc pare, llegeixo certes notícies i preferiria que les maldats del món seguissin sent no res més que deliris de ma mare.

The Cloud

“No”, he continued, “your money is nothing more than a record in a computer database, a series of 0s and 1s kept on a server somewhere as a series of magnetic codes. You don’t know where your money is kept or what sort of machine it’s kept on, or who maintains it, or how often it’s backed up. You don’t know what operating system it uses or what type of database it is. You just know that when you go to the ATM, money comes out the slot. That’s all that matters. You don’t need to go to the same bank that you deposited at, and you don’t get back the exact same pieces of paper that you put into the account. All you know is that you put your stuff somewhere, and then you can access it from anywhere.”

I qui et torna les teves dades quan l’entitat nuvolosa fa fallida? Si confies en un banc -se’ns diu en aquest post-, sense preocupar-te d’on són els teus diners, per què no hauries de confiar en el núvol? Però, algú confia a hores d’ara en els bancs, o simplement no ens en podem eixir? La comparació falla i embolica. Dels diners, malauradament, no se’n pot fer backup.