Entenc aquests lectors enfurismats que reneguen i blasmen les editorials pel preu excessiu dels ebooks. Però, molt més que el preu (si el llibre s’ho val…), a mi m’ofèn la mala qualitat del producte. Si la raó de ser de les editorials és preparar i difondre els llibres, què volen dir uns ebooks en PDF que t’has de mirar amb lupa en una pantalla petita, o en EPUB però sense una taula de continguts decent (imperdonable), o que hi falten parts (increïble), o traduïts directament via OCR sense corregir (impresentable, però aquest que volia enllaçar almenys ja l’han retirat).
Entrevista: "A les editorials digitals tens més possibilitats de ser llegit"
Victòria Miró em va entrevistar dijous passat per al 3cat24 durant la festa de presentació de novetats de Tria llibres. Jo estava bastant atabalat, així que si us sembla que vaig dir alguna cosa coherent, el mèrit s’hauria d’atribuir sobretot a ella!
Pagar perquè te la peguen
Resulta francament deplorable, indignant i tot, que compres Bestiario de Julio Cortázar en ebook, en lloc de baixar-te’l gratis, perquè vols assegurar-te uns mínims de qualitat editorial, i ensopegues justament amb tot allò que pagaves per evitar: paraules repetides, paraules tallades, lletres que s’han esfumat, etc. etc. etc.
Segons la pàgina d’Amazon, els responsables d’aquest desficaci serien uns tals Leer-e, “Especialistas en lectura digital” (sic).
Steal This E-Book - Forbes.com
Forbes interviews Tim O’Reilly me about why O’Reilly Media doesn’t use DRM on ebooks.
[…] People who don’t pay you generally wouldn’t have paid you anyway. We’re delighted when people who can’t afford our books don’t pay us for them, if they go out and do something useful with that information.
I think having faith in that basic logic of the market is important. Besides, DRM interferes with the user experience. It makes it much harder to have people adopt your product […]
Aprovat el projecte de llei de dipòsit legal
El Consell de Ministres ha aprovat (18/3/2011) la remissió a les Corts Generals del Projecte de Llei de Dipòsit Legal, que té per objecte adaptar la regulació del dipòsit legal, tant a la realitat de l’Estat autonòmic, com als canvis del món de l’edició, amb l’aparició de nous suports i dels documents digitals en xarxa. Entre les principals novetats destaca, a més de contemplar els nous suports digitals, el nou paper que s’atribueix a l’editor, ja que serà aquest i no l’impressor el subjecte obligat a dipositar […]
Silba Silva
Màrius Serra sobre Lorenzo Silva, el llibre electrònic, les polítiques editorials i el DRM dels nassos.
La solución debería ser doble: por una parte mejorar el circuito del libro de papel, y sus correlatos de información digital, para conservar en buen estado ese precioso nicho, en vez de defraudar al comprador y enervar al librero. Por otra crear una oferta amplia, barata y de calidad de libros electrónicos. Ninguna de las dos interesa a quienes ya ocupan mesas de novedades en las librerías, y saben que van a seguir haciéndolo. Ambas interesan a todos los demás.
Editores y estrategia digital: 64 respuestas
Disponible en PDF, ePub i Mobi.
[…] En un solo año, la percepción de muchos editores frente a la Red y al mundo digital ha cambiado considerablemente y nos pareció una buena idea preguntarles cómo estaban viendo estos cambios. El resultado es este libro […]
Tabletas y la falacia narrativa perfecta
Ricardo Galli analitza (esmicola, demoleix) un article del diari El País absolutament mancat d’arguments i pletòric de manipulació. Allò de la denominada (per ells) pirateria. I de la seua incapacitat (o peresa) per a reconduir el negoci. Malauradament, a la patronal del llibre (i de la premsa) tant se li’n donen els llibres. I sospite que no reconeixerien una tauleta ni que la tingueren davant del nas.
[…] Los editores temen…
Y es que estiman que, solo por el efecto de la descargas no autorizadas de libros digitales, han dejado de ingresar más de 400 millones de euros de enero a junio de este año,
A falta de cifras definitivas, los editores ya han hecho llegar su alarma al Ministerio de Cultura. De hecho, se han confirmado sus peores augurios […]
(Em pregunte com poden deixar de guanyar tants milions perquè es compartisquen uns llibres que ells prefereixen no distribuir en format electrònic…)
Can publishing go any lower?
Del bloc de llibres del Guardian. Pareix que la moda de publicar llibres “escrits” pel primer pallasso que passa és una plaga global. I es queixen de la qualitat dels continguts d’Internet!
Writing a book is the new chihuahua-in-a-handbag, it seems. Let’s hope the phase passes before we all suffocate under a mountain of crap.
Plató i un “ornitoring”… cauen per una “cataracta”?
De la mateixa editorial que les cataractes de l’altre dia. Ara mateix es pot veure aquesta portada a la seva pàgina d’inici, enllaçada amb una fitxa on es repeteix la peculiar grafia, tant a la imatge com al text. (Suposo, vull suposar, que es tracta d’una espifiada merament virtual. De fet a tots els altres webs on fan publicitat del llibre, n’escriuen el títol correctament.)
Açò em serveix també per reiterar que tots en cometem, de faltes. L’única vegada, fins ara, que havia parlat d’ornitorincs en aquest web, vaig escriure el mot amb dues erres. Va ser un filòleg de l’UJI i home sabut, Manel Sifre, qui em va fer notar l’error. El que em xoca és que una editorial -una empresa que fa negoci amb els mots- no miri més per la correcció lingüística.
Les cataractes… del Niàgara?
Quan s’alça, l’aigua li regalima en un miler de petites cataractes.
La cursiva és meva: entenc que l’autor d’aquesta frase no volia dir realment això que diu, perquè una cataracta, segons el Diccionari de l’IEC, és l’opacitat del cristal·lí de l’ull que impedeix el pas dels rajos de llum. És a dir, una afecció ocular. Les del Niàgara en català es diuen cascades.
A sobre, no és l’única “cataracta” que hi trobo. I l’altra és en un conte que l’autor explica que és un dels seus més llegits, perquè va sortir originalment en una revista de gran difusió :-(
Em sembla malament que no es corregeixin llibres com aquest, publicats per un segell de primera fila i amb faixa vermella i tot. A mi, els correctors m’han arreglat unes quantes errades ben grosses que m’haurien avergonyit (encara més) si me les hagués trobades algú després ja en paper imprès. Són coses, llànties, que fan mal efecte i que devaluen el producte. Tan poc importa això a l’editorial?
(Potser una part del problema rau a confiar excessivament en la correcció automàtica dels processadors de textos: si tecleges “catarata” lògicament l’ordinador et deu suggerir “cataracta”, que és un mot correcte però en aquest cas significa una altra cosa.)
Perdre el temps editant llibres
Font: Tirant al cap.
L’exeditora d’Alfaguara Valerie Miles publicava fa uns dies al suplement cultural ABCD una interessant entrevista amb Barbara Epler, vicepresidenta de l’editorial nordamericana independent (nordamericana […]
El preu del llibre
Tampoc no hem avançat tant al cap d’un segle. En un número de 1908 de Die Fackel -el seu cèlebre “antiperiòdic”- l’escriptor vienès Karl Kraus explicava que un editor, conegut per la seva gasiveria i per malgastar els beneficis en cases de prostitució, solia dir als seus autors que haurien de pagar per veure publicades les obres que escrivien.
Ressenyar i vendre
He llegit crítics pudents, però pocs tan pudents com un escriptor a qui no agrada quasi res del que ha fet el seu col·lega d’ofici. Ni tan sols pareix que hagi intentat seriosament entendre per què ho ha fet com ho ha fet, l’altre. Més aviat diries que té ganes d’explicar com ho hauria fet ell si li haguessin deixat. Potser això s’assembla més a un apunt d’un bloc -d’un dietari- que a una ressenya?
Al final, em sorprèn que remati afirmant que “Chesil Beach es una novela espléndida, emotiva, inteligente, absorbente y equilibrada.” Arribat en aquest punt res no m’ho feia pensar.
La solució del misteri, el perquè de tot plegat, una miqueta més avall en lletra menuda:
Eduardo Mendoza publicará su próxima novela, El asombroso viaje de Pomponio Flato (Seix Barral), a finales de este mes.
