Via BEAT.cat, alguns “indicis” que les editorials reaccionen a l’ofensiva tecnològica (Google/Amazon/Apple/Sony) amb una estratègia destinada a matar el llibre electrònic (i suïcidar-se de pas?):

• Retardar l’adopció dels formats digitals
• Retardar la baixada dels preus dels llibres digitals
• Intentar apujar els preus dels llibres digitals
• Posar límits a l’experiència dels lectors
• Intentar frenar funcionalitats dels llibres digitals com ara el reconeixement fonètic dels textos
• Publicar llibres digitals a compta-gotes
• Frenar el llançament internacional dels títols digitals
• No crear llibres digitals d’alta qualitat
• Encoratjar l’enfrontament dels gegants d’internet entre ells
• Reservar certs títols per publicar-los només en paper
• Exigir sistemes de gestió DRM encara que resultin una experiència frustrant per als compradors i encara que no serveixin de gaire per a lluitar contra la pirateria.

La indústria editorial (nord-americana) calcula que “perd” tres mil milions de dòlars l’any per culpa del vici creixent de compartir llibres a través d’Internet. I el blog go to hellman aplica una regla de tres (“the same advanced projective mathematics”) per concloure que el préstec de llibres en uns caus anomenats biblioteques deu suposar un cost d’uns 100.000 milions de dòlars l’any.

[…] From what we’ve been able to piece together, the book “lending” takes place in “libraries”. On entering one of these dens, patrons may view a dazzling array of books, periodicals, even CDs and DVDs, all available to anyone willing to disclose valuable personal information in exchange for a “card”. But there is an ominous silence pervading these ersatz sanctuaries, enforced by the stern demeanor of staff and the glares of other patrons. Although there’s no admission charge and it doesn’t cost anything to borrow a book, there’s always the threat of an onerous overdue bill for the hapless borrower who forgets to continue the cycle of not paying for copyrighted material […]