A nadie le interesan aquí [Valencia] los libros: las librerías desiertas. Pequeña diferencia con Barcelona donde se ve a alguna gente hojeando. Aquí, nadie lee en los tranvías o en los autobuses o en las terrazas de los snacks bars -ex cafés-.
Una obra d’art del cinema de terror clàssic, trasplantada i actualitzada. El mes de març pròxim, a València…
València transmoderna
“Paseaba a un caimán con bozal y una cuerda”. La Guardia Civil ha aprehendido un caimán cuando su dueño lo paseaba por la vía pública en Valencia […] Tras pedirle la documentación del animal, comprobaron que carecía de la licencia administrativa y el seguro que requiere la normativa regional para este tipo de animales.
El centre del món
Algú pren la iniciativa de crear un planeta valencià o “valencianosfera” (on he estat inclòs sense tenir-hi art ni part) i com a conseqüència natural immediata convoca una “quedada” per a despús-demà.
On és la cita? Doncs on havia de ser:
¿Donde? En El Dorado, en la Calle Alzira, 25
No, jo tampoc no hi veig més que implícitament en quina ciutat (i regne) es troba aquest carrer Alzira. Ni, d’altra banda, he conegut mai ningú que no sigui de Madrid o de València que s’oblidi d’aclarir en quina ciutat (o regne) es troba una adreça :-)
Compleixo, doncs, la petició de difondre la convocatòria i dono alhora la meva opinió (també implícitament) sobre l’assumpte. Malgrat l’Estatut i el TCP/IP, pareix que la frontera mental valenciana no arriba encara més enllà del camí de Trànsits: com tota la vida, des de l’època d’aquell rei mític.
Por una Espanya en llamas. Peeeim!
La primera vegada que vaig entrar al barri del Carme de València -o potser era Velluters, no ho sé ben bé- va ser l’any 1984 o 1985. Tenia doncs al voltant de divuit anys. Buscava la llibreria Futurama, però em vaig perdre pels carrerons i no la vaig trobar. Encara sort -això vaig pensar- qué al cap d’una bona estona vaig trobar l’eixida al riu i vaig poder tornar a casa sa i estalvi.
Quan vaig tornar a Futurama, ja s’havia traslladat on és ara, al carrer Guillem de Castro. Al barri del Carme vaig anar-ni més vegades, però sempre en bona companyia i de nit, a una hora en què el sentit de l’orientació funciona d’una altra manera. Ahir havia de tornar a passsar-hi, després de molt de temps, i per prudència primer vaig donar una ullada a Google Maps :-)
(Aquest apunt és la meva contribució a la llegenda: abans de Google la gent es desorientava molt més i es perdia.)
