The Black Seas of Copyright
An investigation into the copyright status of the H.P. Lovecraft fiction. Final conclusion:
[…] Returning to the fundamental question that motivated this paper, is Lovecraft’s fiction a part of the public domain? Since Arkham House successfully maintained the perception of controlling Lovecraft’s work prior to the 1978 copyright law revision, no other party met the statutory requirements of the 1909 copyright law for the works to continue protection into the post-1978 copyright regime that eliminated short renewable terms. When Arkham House abandoned its copyright claims in order to withhold royalties from Wandrei, Lovecraft’s fiction effectively entered the public domain.
Susurros desde la Oscuridad: Lovecraft y cía
:-)
Lo que son las cosas, buscando en Lulu.com un juego lovecraftiano del que algún día os hablaré acabé encontrando este libro que me ha maravillado. Lovecraft y cía es un compendio de artículos escritos por Carles Bellver para la revista Lovecraft magazine entre los años 2000 y 2005 […]
Interesting if not quite explicable.
Mañana, Petite y Lovecraft en Castellón
Demà, a la Llotja del Cànem de Castelló, projecció de The Call of Cthulhu, conferència de Marta Peirano/La petite Claudine i inauguració d’una exposició d’obres d’art inspirades en el Commonplace Book (del qual vaig traduir uns pocs fragments al castellà en Lovecraft y cía). Molt interessant!
Mañana a las seis de la tarde, servidora tiene el honor de presentar Una exposición sobre lo innombrable, la abominable colección lovecraftiana de las VII Jornadas de Cómic de Castellón, el ComiCS-11 […]
The Monsters of H.P. Lovecraft's Cthulhu Mythos, As Drawn By Children
Un artista conta tres contes clàssics de Lovecraft (“L’ombra fora del temps”, “A les muntanyes de la follia” i “La crida de Cthulhu”) a un grup d’infants, els quals després dibuixen la seva visió/versió dels monstres. Vist en La Petite Claudine.
"Intenté hacer chocar Mercurio contra la Tierra"
Açò sí que és terror còsmic i no Lovecraft. L’astrònom Jacques Laskar, de l’Institut de Mecànica Celeste i càlcul d’efemèrides (sic, la realitat supera com sempre l’art) explica una simulació de trajectòries de Mercuri, Venus, la Terra i Mart en un horitzó de milers de milions d’anys.
[…] “El impacto sería por alcance. La Tierra iría a 30 km/s y Venus a 40, y chocaría por detrás a 10 km/s”, explica Laskar. “Desde que se encontrase a una distancia como la Luna tardaría unas diez horas en llegar”, agrega. El espectáculo sería inefable. Literalmente. “Antes del choque se habría producido una fuerte deformación de la órbita terrestre que habría producido un cambio climático brutal”, especula Laskar. Es poco probable que alguien sobreviviese […]
Estructures de condensació onírica
El concepte és interessant. I es podria traslladar. Coneixeu altres “estructures de condensació onírica” més pròximes? Potser prop de casa vostra?
Arkham est, au sens précis du terme, une structure de condensation onirique autour de laquelle s’édifie et s’organise tout un univers d’indicibles merveilles et d’horreurs blasphématoires. Arkham et sa région sont, dans la topographie lovecraftienne, la faille par où déferlent l’insolite, le scandaleux, l’inquiétant, le morbide, l’immonde: au coeur du monde américain, à une distance dérisoire des grandes centres industriels, des universités les plus réputées, des villes touristiques -en pleine civilisation du sourire- Lovecraft installe un espace abominable, où s’exercent d’incroyables maléfices.
Maurice Lévy, Lovecraft ou du fantastique.
Lovecraft i companyia
L’any 2000 vaig rebre una oferta d’aquelles que no es poden rebutjar: col·laborar en una revista nova de trinca -i tan nova: encara no n’havia sortit el primer número- que portava per nom “Lovecraft Magazine”. Tot i això, reconec que vaig ser en principi una mica escèptic. Lovecraft, vaig dir, no donava per a tant. De què parlaríem en el número dos, tres, quatre… sense fer-nos avorrits? L’Amadeu, promotor i factòtum d’aquell projecte, m’ho va aclarir: la capçalera només volia indicar quins tipus de temes es tractarien: temes lovecraftians en un sentit molt ampli. La intenció no era doncs que ens limitéssim a donar voltes a la “vida i obra” d’en Howard Phillips Lovecraft.
Després va resultar que la meitat dels articles que vaig escriure per a la revista parlaven directament de Lovecraft. I la resta, també hi tenien més o menys relació. “L’alegre nit de cap d’any del trenta-tres”, que forma part dels “Somnis d’escriptors” d’Encara he escrit massa, va aparèixer al número 10 bis, en desembre de 2003. És un text breu que rememora -i reelabora literàriament- una certa anècdota esdevinguda feia llavors setanta anys. L’escriptor abstemi per antonomàsia, va beure o no va beure una copa -de més- aquella nit?
L’aventura col·lectiva de Lovecraft Magazine va durar onze números (inclòs un de doble: el 10 adés esmentat) i més de cinc anys. Llavors m’hauria fet vergonya, potser, ensenyar els exemplars -aquelles portades!- a ma mare. Però ara estic més que orgullós d’haver-hi participat. Vam escriure molt sobre Lovecraft i sobre el pulp, però també sobre Poe, Baudelaire, Alfred Jarry o Alberto Breccia. Fins i tot sobre Cirlot. I vam publicar un original de Leopoldo María Panero, escrit amb la seva Olivetti expressament per als nostres lectors. (Cirlot i Panero: ni més ni menys. Aquestes dues fetes van ser mèrit d’en Josep M. Aguadé.)
(Ja sabeu que he recollit tots els meus articles escrits per a Lovecraft Magazine en un altre llibret disponible en lulu.com: Lovecraft y cía.)
