Google: How our cloud does more with less
“We’ve worked hard to reduce the amount of energy our services use. In fact, to provide you with Google products for a month -not just search, but Google+, Gmail, YouTube and everything else we have to offer- our servers use less energy per user than a light left on for three hours. And, because we’ve been a carbon-neutral company since 2007, even that small amount of energy is offset completely, so the carbon footprint of your life on Google is zero.”
Three Questions, Updated - Data Liberation
When we started the Data Liberation Front in 2007, we encouraged everyone to ask three questions about the products they were using:
- Can I get my data out at all?
- How much is it going to cost to get my data out?
- How much of my time is it going to take to get my data out?
But we forgot an important detail: the ability to do something useful with the data once you take it out. With that in mind, we’ve modified our first question to emphasize the importance of being able to download your data in an open, interoperable, portable format […]
Customer Service in the Early Days of Google
Tota una paràbola dels temps moderns. I de l’economia de l’entotsolament. Google no contesta als usuaris perquè això consumiria massa recursos. Llegeixen les queixes, en prenen nota i procuren millorar els productes que fallen. I punt. Que més volíeu? Que us donen conversa? Doncs aneu a un bar, que ací tenim feina.
To Sergey’s thinking, responding to user questions was inefficient. If they wrote us about problems with Google, that was useful information to have. We should note the problems and fix them. That would make the users happier than if we wasted time explaining to them that we were working on the bugs. If users sent us compliments, we didn’t need to write back because they already liked us. So really, wouldn’t it be better not to respond at all? Or at best, maybe write some code to generate random replies that would be fine in most cases?
Daring Fireball: Demoted
Google’s frame is the browser window. Apple’s frame is the screen. That’s what we’ll remember about today’s keynote ten years from now.
How Google Docs Killed GDrive
Una mica d’intrahistòria de Google via el blog Google Operating System. Molt interessant. Sembla que Google va descartar finalment el tan esperat GDrive, que hauria d’haver estat un servei d’emmagatzemament i sincronització de fitxers en línia (a la manera de Dropbox, p. ex.), perquè van preferir donar un pas endavant amb Google Docs. L’argument faria així: si pots editar en el núvol tota mena de documents del tipus que necessites -textos, dades, presentacions, etc.-, per a què voldries ja els antics fitxers, aquella relíquia de la informàtica personal rudimentària del segle XX?
[…] At the time [2008], Google was about to launch a project it had been developing for more than a year, a free cloud-based storage service called GDrive. But Sundar [Pichai] had concluded that it was an artifact of the style of computing that Google was about to usher out the door. He went to Bradley Horowitz, the executive in charge of the project, and said, “I don’t think we need GDrive anymore.” Horowitz asked why not. “Files are so 1990,” said Pichai. “I don’t think we need files anymore.”
Horowitz was stunned. “Not need files anymore?”
“Think about it,” said Pichai. “You just want to get information into the cloud. When people use our Google Docs, there are no more files. You just start editing in the cloud, and there’s never a file.” [..]
Potser sí que ens aniria bé superar d’una vegada la tirania del fitxer, com diria Ted Nelson. Seria alliberador. Però no així, delegant l’autoritat (i la responsabilitat) en un sistema extern, privat i tancat en si mateix, que vol absorbir-ho tot i a tothom.
Necessitem estàndards en aquest camp, sistemes interoperables en un web obert sota el control de l’usuari. I més sentit de l’equilibri online-offline.
Chromebooks
[…] “Chromebooks [Chrome OS notebooks] will be available online June 15 in the U.S., U.K., France, Germany, Netherlands, Italy and Spain. More countries will follow in the coming months. In the U.S., Chromebooks will be available from Amazon and Best Buy and internationally from leading retailers,” informs Google […]
UJI mirant cap al(s) núvol(s)
How Google's High Speed Book Scanner De-Warps Pages
Enllaç a Slashdot, mitjançant BEAT.cat, que explica com digitalitza Google els llibres sense fer-los malbé.
La patent de Google registrada als Estats Units d’Amèrica amb el número 7.508.978 explica el procediment que ha utilitzat aquesta empresa per digitalitzar més de 7 milions de llibres, i que no té res a veure amb l’escànner tradicional. El sistema corregeix automàticament la curvatura de les pàgines del llibre, a partir de la creació d’un model en 3D de la pàgina, que posteriorment es tornen a “aplanar” […]
Els autors d'aquí es poden afegir a l'anomenat 'Acord Google'
Informació via CEDRO i l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
Un cotxe de Google està fotografiant els carrers del centre de Castelló. Açò ja pareix una capital!
Més sobre Google, Nules i el cotxe
D’això del cotxe de Google vist a Nules, un simpàtic lector d’aquest microbloc m’insinua irònicament que potser he estat jo qui ha penjat la foto. Però es pot comprovar fàcilment al mapa en qüestió que l’usuari és un altre.
Ja posats, se m’acudeixen dues noves hipòtesis per explicar el cas:
- Que l’autor de la foto simplement s’hagi equivocat i l’hagi localitzada erròniament al mapa (a València també hi ha un carrer de Beltran Bigorra).
- Que el conductor del cotxe de Google sigui de Nules i aquell dia hi fes una escapadeta a l’hora de dinar.
Llegendes urbanes de Google
Google comença a fotografiar unes quantes ciutats grans arreu d’Espanya per anar estenent cap ací el Street View. La blocosfera i la premsa se’n fan ressò, és clar, i fins i tot hi ha qui marca en un mapa els carrers per on han vist passar un d’aquests cotxes de Google amb la càmera a sobre: són carrers de Madrid, de Barcelona, València, Nules…
Un moment: Nules? Voleu dir? Crec que veure un cotxe de Google ja és gairebé com veure un ovni: un nou gènere de llegendes urbanes. Un amic meu coneix algú que un dia va veure…
O potser simplement el cotxe aquell de Google es va perdre. No devia portar navegador, ni un iPhone amb Google Maps.
