Darrerament la blogosfera educativa va plena d’apunts que sentencien la mort dels LMS (Learning Management Systems), VLE (Virtual Learning Environments) o EVE/A (Entorns Virtuals d’Ensenyament/Aprenentatge). Moodle, per a entendre’ns, o els encara-més-antics WebCT o Blackboard.

Com que mai és tard del tot per a l’esnobisme, jo també em vull pujar el carro i per tant començo ara mateix a assajar-me una mica.

• Els LMS no solucionen el fracàs escolar, ni curen la malària. Per tant cal abolir-los.
• Els LMS no serveixen perquè l’estudiantat aprengui automàgicament. Serveixen per a ensenyar, però ara mateix estic massa cansat (com els meus estudiants).
• Quan es van inventar els LMS encara no existia l’Ajax. Quan es va inventar l’escola, tampoc (ni el Feyenoord, ni el Messenger, ni el xupaxup). A baix les escoles, per tant, i de pas els hospitals. Les escoles impedeixen que els infants coneguen infants d’altres escoles. Tenen parets i et fan perdre el temps, quan podries estar perdent-lo d’altres maneres menys productives.
• Quan necessiteu aprendre alguna cosa, aneu a buscar un LMS? És clar que no, la majoria de la gent això no ho fa. Ni llegeix un llibre, d’altra banda. Ni pregunta a un professor. A qui se li acudiria una bajanada semblant. (Si no aneu a escola, en canvi, això es diu “absentisme” i es considera un problema greu.)

De moment crec que ja en tinc prou. Demà més. Seguirem investigant.