Taxis de segle en segle
Aquest estiu hem passat uns dies a Barcelona. Un dels taxis que vam utilitzar era una relíquia del segle passat, sense cap mena de climatització i amb una tapisseria d’skai digna d’anàlisis biològiques. Pel que fa al taxista, era d’aquells que et pregunten on és aquesta adreça que li has dit i per on s’hi va. Deu ser molt rar voler anar de Sants a la Barceloneta.
Un altre taxi que ens va tocar, en canvi, portava aire condicionat i navegador GPS. A més a més, t’enviaven un missatge al mòbil des de la central, amb el número del vehicle que aniria a buscar-te, una mica abans que arribés.
A Castelló, els taxis solen ser una cosa intermèdia, ni tan prehistòrics ni tan sofisticats. Acceptables: sempre que aconsegueixis trobar-ne un, que no és gens fàcil. Arribes a l’estació i no n’hi ha cap. O telefones i et diuen que no en tenen cap disponible, que tornes a intentar-ho al cap d’una estona. I tu, com que el necessitaves ara -per això trucaves- i no en un altre moment, et demanes quina mena de servei deu ser això.
