QuickCursor és una altra utilitat per a Mac desenvolupada per Jesse Grosjean (HogBay Software). S’instal·la també, com SimpleText, a la barra de menús. A partir de llavors et permet editar qualsevol camp de text, en la majoria d’aplicacions, amb el teu editor preferit.

A hores d’ara funciona perfectament amb aquests editors:

• BBEdit
• Espresso
• MacVim
• Smultron
• SubEthaEdit
• TextMate
• TextWrangler
• WriteRoom

En les preferències de QuickCursor pots definir combinacions de tecles per al/s teu/s editor/s. Quan tens el cursor en un camp de text i prems una d’aquestes combinacions, s’obrirà l’aplicació corresponent. Si el camp ja contenia text, aquest text es traspassa al teu editor. Després, durant l’edició, cada vegada que deses el text s’està desant en un fitxer temporal i alhora es transfereix al camp de text original, com pots comprovar fàcilment quan hi tornes :-)

Jo utilitzo QuickCursor sobretot amb formularis web: per a escriure apunts en blogs, per a fer-hi comentaris, o per a intervencions en fòrums, etc. També, de vegades, per a editar mitjançant WriteRoom els documents dels meus projectes de Scrivener (manies: prefereixo el mode de pantalla completa de WriteRoom).

Pareix que és la 2a edició del Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans. Fantàstic!

(Tot i que algú diu al comentaris que en el Mac OS X 10.5 no li ha funcionat. A mi, en el 10.6, sí.)

Darrerament la blogosfera educativa va plena d’apunts que sentencien la mort dels LMS (Learning Management Systems), VLE (Virtual Learning Environments) o EVE/A (Entorns Virtuals d’Ensenyament/Aprenentatge). Moodle, per a entendre’ns, o els encara-més-antics WebCT o Blackboard.

Com que mai és tard del tot per a l’esnobisme, jo també em vull pujar el carro i per tant començo ara mateix a assajar-me una mica.

• Els LMS no solucionen el fracàs escolar, ni curen la malària. Per tant cal abolir-los.
• Els LMS no serveixen perquè l’estudiantat aprengui automàgicament. Serveixen per a ensenyar, però ara mateix estic massa cansat (com els meus estudiants).
• Quan es van inventar els LMS encara no existia l’Ajax. Quan es va inventar l’escola, tampoc (ni el Feyenoord, ni el Messenger, ni el xupaxup). A baix les escoles, per tant, i de pas els hospitals. Les escoles impedeixen que els infants coneguen infants d’altres escoles. Tenen parets i et fan perdre el temps, quan podries estar perdent-lo d’altres maneres menys productives.
• Quan necessiteu aprendre alguna cosa, aneu a buscar un LMS? És clar que no, la majoria de la gent això no ho fa. Ni llegeix un llibre, d’altra banda. Ni pregunta a un professor. A qui se li acudiria una bajanada semblant. (Si no aneu a escola, en canvi, això es diu “absentisme” i es considera un problema greu.)

De moment crec que ja en tinc prou. Demà més. Seguirem investigant.

Harmony, una aplicació web per a dibuixar amb pinzells variats, és un experiment de Ricardo Cabello basat en l’element <canvas> de l’HTML5. Sorprenent, divertit, creatiu. HTML + Javascript únicament, autocontinguda en un sol fitxer. Funciona millor en Webkit que en Firefox per un motiu tècnic que explica l’autor al seu blog.

Aquesta variació del ciclop m’ha costat de fer uns deu segons:

SimpleText és un programari per a Mac que permet sincronitzar un directori de fitxers de text entre diversos ordinadors, i també amb l’iPhone o iPod touch, a través del servei web SimpleText.ws. S’instal·la a la barra de menús i ve configurat per defecte per a sincronitzar els canvis automàticament quan es produeixin.

Les versions iPhone de WriteRoom i TaskPaper (del mateix programador: Jesse Grosjean) se sincronitzen també automàticament amb SimpleText.ws i per tant amb el(s) teu(s) Mac(s), si tens instal·lat SimpleText.

Jo utilitze SimpleText per als textos amb què estic treballant a cada moment: apunts per als blogs, esborranys diversos per a correus, fòrums, etc., esquemes, informes de treball, literatura… D’aquesta manera els tinc sempre disponibles i puc seguir editant-los quan vulgui. Després, quan estan més o menys enllestits, arriba el moment de donar-los ús i/o classificar-los i arxivar-los cadascun a la seva carpeta definitiva.

SimpleText només admet fitxers de text net: no RTF, ni encara menys DOC o ODT. Això per a mi no és cap problema, ans al contrari: amb el text net no depenc mai de cap aplicació específica per a editar els meus documents i a més a més puc fer servir codis Markdown per al formatatge (enllaços, llistes, estils) quan resulta necessari.

D’altra banda, el servidor de SimpleText és codi obert. Se’l pot allotjar i fer-lo funcionar un mateix, si sap prou i és prou valent ;-) O conformar-se amb la versió allotjada en SimpleText.ws.

(Inicio amb aquest una sèrie d’apunts sobre aplicacions recomanades. No en faré ressenyes exhaustives, ni pretenc que sigui programari útil per a tothom, ja que això depèn sobretot de les necessitats que tingueu i de com us organitzeu els cicles de treball.)

BBC News. A mi també m’ha costat sempre molt més entendre els homes.

Edinburgh University scientists found computers failed to understand men’s speech because they make “umm” and “err” sounds more frequently […]

Mapes de relacions musicals. Busqueu un cantant o grup, feu clic en el cercle al costat del nom, feu clic en “expand” i seguiu…

Vist en CreativeApplications.Net

Ommwriter = WriteRoom + Buddha Machine. Però Writeroom, sense eixir-se’n gens ni miqueta del minimalisme, és a hores d’ara un editor més sofisticat i personalitzable que Ommwriter. I la Buddha Machine té més loops i possibilitat de variar el so mitjançant un control de pitch :-)

De moment, si més no. Fa uns dies Ommwiter deixava caure via Twitter que podíem esperar novetats aviat. Hi estarem atents.